dimecres, 22 de juny del 2016

La recepta de l'ensaïmada i el matí a la pastisseria Rodellas de Sant Celoni


Dissabte 11 de juny vaig tenir l'enorme sort de poder gaudir d'un matí instructiu i amè amb alguns dels gastroblocaires del grup. Vam sortir ben d'hora de Barcelona per poder ser puntuals a la cita, fent camí al Montseny vaig poder xerrar una llarga estona amb l'Esther de Revelando mis fuentes, a qui encara no coneixia personalment.

Arribades a Sant Celoni vam trobar de seguida la pastisseria Rodellas i la rebuda va ser espectacular, una mostra generosa de les seves ensaïmades, croissants i panettones, lluïa sobre el taulell perquè la tastessin sense més. He dir que el croissant, que diuen que darrerament han millorat, va ser el que més em va robar el cor, cruixent per fora, tendre per dins, amb el punt just de dolç,....mmmm. 

Els germans Rodellas són gent acollidora, currantes de l'ofici de tota la vida i generosos de mena. Van compartir amb nosaltres fins el darrer secret i a més d'ensenyar-nos a fer ensaïmades ens van organitzar un taller de cuina Macrobiòtica amb l'Alf Mota de Macroseny i el seu equip que va ser fantàstic. Vam tenir fins i tot maridatge amb Suc de vida, una empresa del Penedès que elabora most i vin amb una filosofia biodinàmica i respectuosa amb la salut i amb amb la terra.
Un matí rodó, ja ho veieu....

I ara potser que us expliqui com es fan les ensaïmades, no?
Ja sabeu que de dolços i pastissos en faig pocs, per començar no tinc amassadora, i es clar, la feina és un altre i el resultat, perquè enganyar-vos, no és el mateix.
Així és com ens ho van explicar:


Ingredients

2.400 gr. de farina de força
800 gr. sucre
330 gr. ous
50 gr. millorant
80 gr. llevat
1,5 l. aigua
saïm i llard
sucre llustre

Barregem l'aigua fresca, el llevat i el sucre i fem que treballi l'amassadora, el llevat l'afegim després i tornem a amassar. 
Emboliquem amb paper film la massa i la deixem 30 minuts al congelador. La massa necessita repòs per aconseguir una consistència tenaç, però que no retorni. Que quan l'estirem no torni a lloc com un xiclet, vaja!
Després arriba el moment de fer les porcions, ells tenen una màquina estupenda i molt antiga que talla les porcions a una mida de 55/60gr i deixa així la mida perfecta per fer les pastes.


Arriba el moment de fer les boles i començar a donar-hi forma i a fer els plecs que faran que aconseguim tenir un ensaïmada 'comme il faut'.
Primer estirem a massa amb un corró sobre el taulell una mica untat amb oli, aleshores estirem de manera que formem un triangle. Un cop format amb els dits hi untem el saïm, sigueu generosos, un dia és un dia.



Des d'un dels costats comencem a enrotllar de manera que ens quedi un 'xurro' més estret d'un extrem que de l'altre.


A continuació fuetegem sobre la taula per tal que es vagi estirant i quedi com podeu veure a la imatge.


I ara ja podem donar-hi forma, millor fer-ho a mà alçada i després col·locar-la ben oberta sobre la plata del forn.



I ara només queda enfornar a 180º fins que siguin daurades.


El toc de sucre llustre no hi pot faltar, això sí. Els farcits poden ser variats, només cal que afegiu el que més us agradi.


Mentre s'acabaven de coure les nostres ensaïmades vam tenir taller de cuina sana, per compensar, l'Alf Mota i el seu equip de Macroseny ens van fer un show cooking d'alguns dels seus plats estrella.




Utilitzen ingredients biològics i altres de la cuina asiàtica i el resultat és una cuina creativa i sana. Us he de confessar que amb aquesta mena de receptes em perdo una mica, quan he de disposar de massa ingredients especials se'm fa poc pràctic. I no penseu que no ho he intentat, el problema és que els trobo cars i se m'acaben quedant a l'armari per manca d'us.

Per maridar els plats vam poder tastar els Suc de vida, mosts biodinàmics de sabors molt diferents, els àcids potser són les que vaig gaudir. El nou projecte que tenen entre mans és el Vi de vidre, un nom sorprenent que recorda el Vi de gel, tan popular fa uns anys.


Gràcies família per aquest matí tan fantàstic!





dimecres, 8 de juny del 2016

Trobada VizEat, petita master class de fotografia a Arti-choke, l'estiu i l'anunci de cada any


Ahir al vespre vam tenir la primera trobada d'amfitrions de VizEAt Barcelona. Justament ahir vaig sentir que l'estiu era aquí per quedar-se. Ja ningú porta jaqueta, els peus es destapen, les converses de terrassa s'allarguen amb una cerveseta ben fresca a la mà i sempre hi ha aquell qui treu la conversa de "si us toqués la loteria, què`farieu?",  i sempre hi ha el que li respon "doncs sembla ser que la majoria de premiats han acabat essent molt desgraciats, els diners no ho són tot" i per rematar-ho un de la taula li respon "em quedem molts anys per ser desgraciat.....  També hi ha el que, plegant de treballar, ensuma l'olor d'estiu i para davant la terrassa del bar amb l' il·lusió de prendre's un vas d'orxata i el cambrer li diu que encara no li ha arribat i el pobre se'n va tot moix....

Ah, es clar, i l'anunci de cada any....que malgrat renegar...tots l'acabem mirant. Jo el vaig veure amb el mòbil mentre em prenia la canyeta a la terrassa del bar on tot això que us explicava va anar succeint. I què voleu que us digui...ni fu ni fa....una mica "chorras" trobo. 


7 de la tarda, ens trobem a Arti-choke, l'estudi que l'Ana Torrontegui (estilista, homeconomist i cuinera) i l'Oriol Aleu (editor, fotògraf i realitzador) tenen a PobleNOu.  Un laboratori creatiu dedicat exclusivament a conceptualitzar històries al voltant de la  gastronomiaUn espai diàfan xulíssim on treballen fent fotos i cuinant. 

Pèsols ofegats, amb botifarra negra




Abans que s'acabi definitivament la temporada de pèsols deixeu-me que us expliqui una recepta senzilleta i deliciosa que no us portarà més de 30 minutes d'elaboració.

A vegades ens fa mandra preparar pèsols per desconeixement: Quanta estona s'han de coure? Els he de desgranar i fa mandra! Els nens només veure les boletes verdes arrufen el nas.....excuses n'hi ha moltes i és una llàstima. Si bé és cert que congelats els podeu trobar tot l'any, val la pena que aprofiteu la primavera per consumir-los, són tendres i dolços com mai i qué carai, mengem de temporada, la temporada que abans les iaies tenien en tanta consideració, i que ara amb la globalització i el negoci que és el menjar, hem oblidat del tot.

"Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, però des del punt de vista nutricional els que són frescos s’assemblen més a una verdura. Per tant, podríem dir que són les dues coses alhora.
Aquestes petites verdures lleguminoses són plenes de vitamines que són específiques per al bon funcionament del sistema nerviós i que, fins i tot, ens poden ajudar a superar el nerviosisme i a mantenir un estat d’ànim més positiu." 

Montse Reus ho explica així en un article del Ets el que menges que podeu seguir llegint en aquest enllaç

Anem doncs a la recepta....

Ingredients per 4 persones
2 kg de pèsols desgranats (al mercat us fan la feina, no patiu)
1 ceba tendra
4 alls tendres
un tall de botifarra negra
sal 
oli EV
unes fulles de menta fresca


Talleu la ceba i els alls en a rodelles.
Sofregiu a la paella amb sal i oli, que el foc no sigui massa fort.
Afegiu els pèsols i tapeu, deixeu que suin una mica, sacsegeu la paella agafant-la pel mànec i després afegiu un vaset d'aigua i unes fulles de menta i torneu a tapar.
Deixeu coure 15 minuts a foc baix.
per acabar afegiu la botifarra negra tallada a dauets petits i deixeu coure 5 minuts escassos. Remeneu bé perquè quedin tots els sabors integrats.
Serviu i decoreu el plat amb unes fulletes petites de menta fresca.



dilluns, 6 de juny del 2016

Els tomàquets al forn de la Txell





Seguint amb la filosofia de valorar, per sobre de tot, allò que tens, m'agradaria explicar-vos com n'he après aquests darrers anys de cuina, de trucs i de receptes, engegant i fent créixer el que ha estat el projecte de l'Espai Cuina'm. Un projecte que he deixat ara fa un mes per dedicar-me a obrir nous camins i explorar nous horitzons. He de dir que n'estic satisfeta, hem arribat molt lluny gràcies a cuiners i cuineres increïbles, a la incansable Conxi, al dissenys d'en Jordi Santamaria i els dibuixos d'en Mario Tarragó, a l'empenta dels qui des de les institucions i des del propi mercat hi van creure des de l'inici, als mitjans que ens han trobat un espai interessant,  però sobretot a la fidelitat de molt clients que han convertit l'espai en casa seva. Per mi ha arribat l'hora de volar i embrancar-me en nous reptes, la Setmana Internacional dels Mercats ha estat el primer però n'hi ha d'altres que anireu veient aviat. Espero que us agradin.

Un dels privilegis de la meva feina és descobrir receptes i trucs de mans de cuiners increïbles, com us deia. Aquesta d'avui és de la Txell i, malgrat ser molt senzilla és una delícia com poques. És una d'aquelles receptes que la Txell explicava mentre cuinava, que no sortia al guió, vaja. I l'Eva, que tot s'ho apuntava, la va compartir amb nosaltres ara fa poc.

És ideal per menjar acompanyant un plat de carn o peix, però també pot ser un aperitiu ideal per compartir, això ja depèn de vosaltres.

Aquí la teniu:

Ingredients
5 tomàquets de pera
Herbes (orenga, herbes de Provença, comí, farigola, romaní,....el que més us agradi o tingueu a ma)
3 alls
1 fulla de llorer
Oli d'oliva EV
Vinagre de Mòdena
Sal

dijous, 2 de juny del 2016

Ferran Adrià, el seu laboratori d'idees i el Geni culinari


Fa unes setmanes un grup de bloguers vam tenir el privilegi de poder visitar l'espai que des de fa un temps és un el laboratori d'idees del Geni Culinari que és Ferran Adrià, i és que n'hi ha que tenen sort, i no em refereixo a Ferran Adrià, es clar. Sempre us he dit que sóc un persona afortunada, des de fa 3 anys dedico la meva parcela professional a la gastronomia i als mercats i pel camí he conegut gent tan estupenda..... Gent amb passió per la cuina, grans cuiners, nutricionistes, i sobretot gent generosa i amb qui es pot confiar. Home, Àgata, direu, tot no deu haver estat flors i violes?..... Cert, però ja se sap que la vida està feta de matisos i no tothom aporta bon rotllo, però perquè fer-se mala sang.

Anem al fet. Abans de la visita al Bulllab us poso en antecedents....La Laura Solanilla del bloc Cuinejar va organitzar una visita blocaire al Museu Arqueològic de Catalunya per poder veure  l'exposició el Geni Culinari de mà del comissari, un luxe vaja. Es van organitzar dues visites, una en dissabte i una entre setmana pel qui no vam poder ser-hi. El grup de dissabte va tenir la gran sorpresa de trobar-se amb el Geni culinari en persona, Ferran Adrià i, és clar, van ser l'enveja de tots el qui no hi erem. D'allà va sorgir la possibilitat de fer un visita per tots el blocaires, els d'entre setmana inclosos.